Poema VEU EN LA NIT d’Agustí Bartra del llibre L’arbre de foc de adesiara edicions. 2015. Pàgines 72-74.

Encongit per les trinxeres i hospitals, perseguit de roigs
apocalíptics, he callat massa.
Des del llindar de la meva por ignorada,
des de la meva tenebra eriçada de baionetes i feixuga de
canons adormits,
aquesta nit vull parlar.
He de parlar com qui escup un negre vòmit de sang
o com si llancés una pedra iracunda contra el mirall de la
felicitat…
Cap riu de lleons i plom no podria ofegar la meva veu de
puny crispat.

A vosaltres m’adreço, indiferents llunyans,
vides encoixinades i placèvoles que us moveu en ciutats
i pobles sense cercles de ferro i foc.
Esteu voltats de primaveres i coberts de cels tranquils,
però em clavaré com un eriço a les vostres esquenes gla-
cials,
cauré dins els nius tebis de les faldes de les vostres dones
com una au enfollida
i faré ballar una ombra de parracs als murs intactes de les
vostres cases…
Jo defenso la meva terra, aquesta terra meva de solcs
buits i barques encallades,
una pàtria on ara ningú no pot mirar les flors sense
pensar en els caiguts.
El seu record em pesa al front amb una feixuguesa de
mare vella
i posa pètals damunt l´enclusa del meu cor.
¿On trobarà la meva anima martells suaus per forjar-los ?

Cal que sapigueu de mi, de nosaltres.
Cal que us llanci la solitud de milions com jo:
vides clivellades per sols furiosos, amb dring de cantim-
plora buida al costat ,
i perseguides de metralles persistents.
Durant mesos i mesos hem dormit sobre la terra dura,
sense veure l´estelada infinita,
indiferents als meteors.
Masteguem cançons quan les corretges estrenyen els
nostres cossos famèlics
i hem cavat bressols de fang per a la mort brusca…

¿Què sabeu vosaltres de la cigarreta i la manta compar-
tides,
de les esperades cartes amb perfum de vida jove que
hom llegeix a poc a poc perquè durin mes ?
¿Què sabeu vosaltres del peto bescanviat poc abans de
les partences,
de la grandesa de la nostra misèria,
de viure deu morts cada dia,
d´aquest voler-se abraçar a la papallona de l´instant com
si fos una columna…?

Les negres cornetes sonaran per a tots…!