Hem necessitat un cert temps per regular els alterats ritmes biològics pel canvi d’estació i el nou horari hivernal. Anem doncs, adaptant-nos  a l’entorn que ens toca viure en els dies de fred i poca llum.

Les calors intenses i la llum potent de l’estiu, que acaronava la pell i enlluernava la vista, ja van marxar i van deixar-nos orfes d’escalf. Les percepcions dels sentits s’han desplaçat a la memòria. Ara les hem d’anar a buscar al magatzem del record, lluny de la immediatesa.

I amb la pèrdua de l’exuberància estival, ha arribat l’espectable visual de la tardor. És el regal de la natura que pinta cada dia o cada estona del dia (segons l’angle del sol), un quadre de colors suggerents que ens impacta les retines. En el canvi d’estació hi hem guanyat riquesa i diversitat de matisos.

I sobreafegit ve un estat mental que li agrada i necessita agafar-se un temps per recollir-se, per percebre aquesta diversitat de colors que demana prestar més atenció i filar més prim.

És com si l’estiu demanes de viure explosivament, agafant tot tal com raja, sense tenir por que s’acabi res del que ens ve regalat, perquè sembla que no s’acabarà mai i no esmercem esforços per conservar. La natura i el clima que ens envolta se’ns dona com una sobredosi, inclús a vegades volem amagar-nos-en.

Ara no, de sobredosis res. Tot és escàs. Aprofitem el últim raig de llum com un tresor perquè sabem que trigarà a tornar a sortir el sol. I ens ve una necessitat d’esprémer al màxim el que és té, com una austeritat que ara toca.

A la llar de foc, la llenya que crema embriaga les ments, dóna recés i un cert atordiment, però també una exploració interior, revisant els propis jos, buscant errors i respostes a les preguntes pròpies. Una posada a punt interior que vivim com a imprescindible. És també més temps de converses reposades al voltant del foc, que reclamen la necessitat dels altres per acompanyar les vesprades tardorenques.

Són dies per practicar i manegar-se en l’austeritat, per entrenar l’atenció i buscar el que està més amagat, per recordar la necessitat dels altres, per alimentar i revisar el dins. És una sort immensa poder seguir les estacions a la natura.!!

 

Vallmajor novembre 2017