Fragment del llibre Moo Pak de Gabriel Josipovici de Raig verd editorial. 2º edició de 2013. Pàgines 49-50.

La veritat
de la qüestió, va dir, es que avui dia cal tenir una sort im-
mensa perquè el mon ens sorprengui , per anar a parar a un
racó que no estigui embolcallat i preparat per a la nostra
mirada i on no trobem tota una gernació d´altres homes i
dones que paladegen els mateixos embolcalls, els fotografi-
en i llegeixen en veu alta el que diu la guia. L´element de
sorpresa ha desaparegut, va dir, i ara ens adonem que és el
mes preciós que hi ha al mon. Avui dia, va dir, la gent viat-
ja a tot arreu per veure confirmat el que ja sap i per fer-se
fotografies que els recordin que es veritat que un dia van
ser allà. Viatgen en grup, amb horaris estrictes que cal res-
pactar, perquè disposen d´un temps limitat i han d´assimi-
lar-ho tot. És per això , va dir mentre creuàvem el carrer,
que cal que tots els que som conscients de l´enormitat del
desastre mantinguem la ment oberta, que deixem que les
cames ens portin allà on vulguin, que sortim dels camins
fressats i que ho esperem tot i res a la vegada. Perquè enca-
ra que l´inesperat hagi desaparegut dels llocs feréstecs i so-
litaris del mon, el continuem tenint al voltant, si es que som
capaços de veure´l [….]

[….]Els que compar-
teixen parer amb tu en les qüestions realment importants
son preciosos, va dir, cal ignorar-ne els petits detalls que
poden semblar risibles, de mal gust o fins i tot colpidors,
perquè de gent així no n´hi ha gaire al mon. Sense ells, va
dir, estaríem perduts, i quan un d´ells es mor o se´n va a
viure a l´altre punta del mon o desapareix de la nostra vida
per un motiu o un altre és com si haguéssim perdut l´ús
d´una cama o un braç. Es per això que determinats autors
son tant preciosos, diu. Dante. Stevens. Fafka. Proust. Puc
passejar amb ells sempre que vull, i ells sempre tenen temps
d´acompanyar-me, mai no em diuen que ja havien quedat o
que han d´acabar una feina i tampoc no esperen mai res a
canvi. Es més, va dir, son gent amb qui mai no em fa vergo-
nya que em vegin. Tenen la dignitat i la integritat que bus-
quem en totes les nostres coneixences. No fan concessions
al mon i en canvi son sempre l’essència mateixa de la corte-
sia i l´educació.