Fragment del llibre El sentit d’un final Angle Editorial. Barcelona 2012. pàgina 102. Recordo una època, de la fi de l’adolescència, en què m’em- briagava la ment amb imatges agosarades. Quan em faci gran seré així i aixà. Aniré a no sé quin lloc, faré això, descobriré allò, m’estimaré aquesta xavala, i després l’altra, i aquella altra també. Viuré com la gent de les novel·les contemporànies i passades. Quines, no n’estava segur, només que hi hauria pas- sió i perill,
Orlando de Virginia Woolf. Traducció de Maria Antònia Oliver. Editorial Proa. Barcelona 2008. Pàgines 100-1001. La Fama–digué–és com un abric engalonat que engavanya els braços, una cota de plata que oprimeix el cor, un escut pintat que amaga un espantall...,etc. L’entrellat d’aquestes frases era que mentre que la fama destorba i ofega, l’anonimat embolcalla l’home com boira. L’anonimat és focs, ample i lliure, i deixa que la ment faci el seu camí sense impediments. Damunt l’home desconegut s’hi aboca la
De dijous 22 a dissabte 24 de Març a Olot FESTIVAL MOT Aquest any el comissari és el filòsof Josep Ramoneda i el tema a tractar, la Literatura encarnada, aquella escriptura que es fa des de la vivència-experiència personal. Podeu consultar el programa a; www.festivalmot.cat. Al festival MOT no cal apuntar-se, és obert i lliure. Cal però anar-hi amb temps perquè sovint hi ha força gent i pot no ser fàcil entrar. Per tal de poder-hi anar i seguir les
Tres poemes de Walt Whitman del llibre FULLES D’HERBA. Edicions de 1984POESIA. Barcelona. 2014. Pàgines 546, 548 i 549 EL QUE ÉS ORDINARI Jo canto el que és ordinari; A quin bon preu va la salut ! A quin bon preu la noblesa ! Ni l’abstinència, ni la mentida, ni la golafreria, ni la luxúria; Jo canto l’aire lliure, la llibertat, la tolerància (Aprèn aquí la lliçó principal–no dels llibres–no de les escoles), El dia i la nit comuns–la terra
Cinc poemes del llibre, T’HI SÉ d’Enric Casasses. Edicions de 1984POESIA. Barcelona.2013 PROGRÉS Tant de segles polint, afinant la corda, la fusta llimant, vernís, oli l’orella el clavicèmbal clavecí el piano el mono teològic tu i al final re perquè ningú ningú sap cap cançó doncs ei au bup bup. FORA, LA POR Si tens gana, mira, tens gana prô si tens gana i por de tenir-ne i de tenir-ne més i de continuar-ne tenint ja no tens gana,
Hem necessitat un cert temps per regular els alterats ritmes biològics pel canvi d'estació i el nou horari hivernal. Anem doncs, adaptant-nos a l'entorn que ens toca viure en els dies de fred i poca llum. Les calors intenses i la llum potent de l'estiu, que acaronava la pell i enlluernava la vista, ja van marxar i van deixar-nos orfes d'escalf. Les percepcions dels sentits s'han desplaçat a la memòria. Ara les hem d'anar a buscar al magatzem del record, lluny de
Fragment del llibre Pedra de tartera de Maria Barbal. Edicions de la Magrana. Barcelona. 1993. Pàgines 27-28. Els agradava tot: el bull i la botifarra negra, les magres de pernil i fins la cansalada trobaven bo- na. És més gustosa que la d’allà baix, deien. A mi m’agradava veure com s’anaven omplint els plats i de quina manera feien servir el ganivet, quasi per tot. El cosí de tia fins retallava la mica de greix del pernil i el deixava a la
Fragment del llibre, Memòria Personal de L’Avenç. Barcelona 2017. Pàgines 113-114. Obra publicada per primer cop el 1912 amb el títol Some Reminiscences. Examinar amb admiració els canvis del propi jo és una re- cerca fascinant per als moments de lleure. El camp és tan am- ple, les sorpreses tan variades, el tema tan ple d’indicis curio- sos, encara que poc aprofitables, pel que fa a l’obra de forces invisibles, que mai no te’n canses fàcilment. No estic parlant aquí dels megalòmans que
Fragment del llibre VOLAR de Henry D. Thoreau de [ pepitas de calabaza ed.] de Logroño. 2016. Pàgines 35-36. 21 de abril de 1852. Por el lado oriental de Ponkawtasset oigo cantar alegremente a un zorzal robín desde una rama del bosque, bajo la lluvia, en un paisaje que ahora se ha vuelto desolado y agreste. Su canto forma un contraste extraordinario que resarce de la tormenta. Es como si la naturaleza dijera: ”Tened fe, yo sé hacer estas dos
