Tres poemes de Walt Whitman del llibre FULLES D’HERBA.
Edicions de 1984POESIA. Barcelona. 2014. Pàgines 546, 548 i 549

EL QUE ÉS ORDINARI

Jo canto el que és ordinari;
A quin bon preu va la salut ! A quin bon preu la noblesa !
Ni l’abstinència, ni la mentida, ni la golafreria, ni la luxúria;
Jo canto l’aire lliure, la llibertat, la tolerància
(Aprèn aquí la lliçó principal–no dels llibres–no de les escoles),
El dia i la nit comuns–la terra i l’aigua comunes,
La teva granja–la teva feina, el teu ofici, la teva ocupació,
La saviesa democràtica a sota, com un terreny sòlid per a totes les
coses.

L’INEXPRESSAT

Com gosar dir-ho?
Desprès dels cicles, dels poemes, dels cantors, dels drames,
Dels famosos de Jònia, de l’Índia–¬d’Homer, de Shakespeare–les
llargues, llargues èpoques, els camins saturats de gent, les regions,
Els grups brillants d’estrelles i de vies làcties–es cullen els batecs
de la Natura,
Totes les passions, tots els herois, tota la guerra, tot l’amor, totes les
adoracions del passat,
Les sondes que totes les èpoques llancen als seus abismes més profunds,
Totes les vides, tots els colls, tots els desigs, tots els cervells de la
humanitat–l’expressió de totes les experiències;
Després dels poemes infinits, llargs o breus, en totes les llengües, a
totes les terres,
Encara hi ha quelcom no dit en la veu de la poesia i en les lletres
d’impremta–falta alguna cosa
(Qui sap ? Falta el millor, encara no s’ha expressat).

BROTS INVISIBLES

Brots invisibles, infinits, ben amagats,
Sota la neu i el gel, sota la fosca, a cada polzada quadrada o cúbica,
Germinals, exquisits, dins encaixos delicats, microscòpics, nonats,
Com nadons dins dels úters, latents, plegats, compactes, adormits;
Bilions de bilions, i trilions i trilions d’ells a l’espera
(A la terra i a la mar¬–a l’univers–a les estrelles allà dalt als cels),
S’impulsen lentament, sempre avancen, infinits es formen,
I esperen per sempre, i sempre més, la seva hora.